Un viatge a Terra Santa

Del 26 de setembre al 4 d’octubre vaig tenir el goig de fer un viatge a Terra Santa, i voldria compartir l’experiència viscuda que encara resona al meu cor i ha canviat un tros del meu interior.

La presència dels cristians a Israel és de les situacions més impactants que he viscut., i la meva única reacció és el silenci cómplice de la seva situació d’impotència i de veure que a nivell internacional es fa poc o res.

He tingut en el meu interior un sentiment de contrast. Per una banda el sofriment d’un poble que es sent impotent davant la situació política i social; i d’altra banda el goig interior de compartir l’espai on va viure i estimar Jesús de Natzaret… i ho trasllado a la vida quotidiana on cada vegada menys podem explicar les situacions de la nostra vida amb simplicitat.

Des del meu punt de vista de ciutadana de Barcelona crec que cada dia més he d’agrair la situació de tranquil·litat que vivim. L’estat d’Israel, amb l’excusa de voler una seguretat externa, oprimeix amb murs i controls els palestins que viuen una situació de manca de llibertat i de poques esperances de futur, i la comunitat internacional deixa fer. Hem tret un mur a Europa, i allà n’estant construint un altre, il.legal i amb la força dels que apareixen com a poderosos, intel.ligents, estructurats, nets… davant la societat.

Podríem tornar a pensar, nosaltres creients en les benaurances: Què ens diu i ens demana tota aquesta situació? Jo, desde la meva petita parcel.la faré tot el que pugui per explicar-ho… Veig certament que a Israel es viuen els grans conflictes del món en un lloc petit on la política i les creences també fan un garbuix difícil de destriar.

Al Jordà vàrem poder sentir la joia de ser cristians batejats, com veure que altres segueixen al Crist des d’altres experiències i altres confessions cristianes…Sentia molt profundament que Déu és tan gran que necessita moltes manifestacions de la seva presència avui entre nosaltres.Una vegada explicada aquesta situació complexa, us diria la joia de descobrir amb els ulls les arrels profundes de la meva situació religiosa. Quan ara llegeixo l’evangeli i hi trobo Natzaret, Betlem, el mar de Galilea, el Tabor, Getsemaní… em vénen aquelles imatges que m’ajuden a identificar-me més amb el Jesús Déu Encarnat en la nostra Humanitat, i això vol dir un poble, un país, unes muntanyes, un cel i fins i tot més basíliques que a vegades destarotaven la meva innoccent imaginació, un altre contrast… entre allò que imaginem, allò que es va viure fa dos mil anys i allò que vivim avui.

Aquesta experiència a mi m’ha ajudat a sentir-me més cristiana, més persona, perquè al final del camí la tornada a la meva “Galilea” ha estat un retorn transformat, diferent. He tornat a la vida quotidiana amb il.lusió i realisme, amb agraïment i tristor al cor, amb nous lligams i una nova mirada envers el poble de Jesús.
Mireia Galobart és Religiosa de l’Infant Jesús i directora d’escola.
Publicat el desembre del 2004

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s