La fam i la set

La cimera de la FAO celebrada a Roma la primera setmana de juny s’ha acabat sense cap resultat positiu. Han decidit, això sí, “lluitar amb tots els mitjans per eradicar la fam” i “buscar un comerç més just”, magnífics propòsits que, tal com deia una assistent iraniana, “no serviran per omplir cap plat”. Perquè decisions fonamentals com ara suprimir o almenys atenuar el proteccionisme dels països rics envers la seva agricultura, que impedeix que els pagesos dels països pobres puguin vendre el que produeixen, no s’han pres. Ni tampoc s’ha afrontat el tema de l’extensió dels cultius destinats a produir biocombustibles, amb l’encariment que això comporta per a tota la cadena alimentària. De manera que no sols no avancem en el camí d’eradicar la fam en el món, sinó que anem enrere. L’únic que avança és la tragèdia que destrueix la vida de milions de persones. Sí, alguns països han compromès uns bons grapats de diners per lluitar contra aquesta tragèdia, però sense dir a què es destinaran, cosa que certament no és cap bon auguri. I juntament amb la fam, la set. Aquests dies que aquí estem celebrant el final de la sequera, a moltíssims llocs del món l’única aigua que tenen és aigua contaminada. O, com passa a Palestina, és aigua que arriba quan el país veí, que és el ric i poderós (o sigui Israel) li dóna la gana. No, no hi ha gaires motius per ser optimista sobre el futur del món. I si jo fos governant d’un país ric, no dormiria gaire tranquil. Josep Lligadas
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s