Reflexió a l’entorn de l’educació per a la ciutadania

Aquest nou curs escolar 2007-2008 diferents alumnes d’arreu de l’estat tindran la possibilitat d’apropar-se al teixit social que vol configurar una manera de fer i de sentir a través de la nova assignatura de l’Educació per a la Ciutadania. Teixit que pot passar del ’Jo al nosaltres’, de la ‘pobresa’ a la ‘participació ciutadana’. Unitats didàctiques com l’‘Espanya democràtica’ a la temàtica tan sensible com necessària, com són els ‘Drets Humans’. És una matèria que ha de rebre l’alumnat de cinquè i sisè de primària i els dels tres primers cursos d’ESO. Aquest repte afectarà al món docent i a la credibilitat dels centres educatius. Alguns centres religiosos, pocs, podrien aigualir temes, com la sexualitat i la igualtat de gènere, a fi de no contradir les directrius de la Conferència Episcopal Espanyola. Sortosament, la matèria d’Educació per a la Ciutadania va més enllà d’una crítica desaforada i gens justificada. Els nous signes dels temps ens situen de ple en una societat secularitzada i plural. L’Església catalana ha de ser conscient que la societat viu d’esquena al cristianisme i aquesta realitat obliga a fer l’esforç necessari d’un llenguatge adient vers una societat, la catalana, oberta a un sincretisme religiós. Condemnar i generar un discurs agre tal i com fan sectors de la CEE, ens inhabilita i ens complica l’anunci de les benaurances i de la Bona Nova. La societat actual viu a la recerca de nous referents, i segurament part del desconcert general i del seu allunyament del missatge cristià recau en les conductes no gens acollidores per part d’una certa jerarquia que no ha entès les veritables necessitats humanes i la importància d’un discurs alliberador i acollidor. L’Educació per a la Ciutadania seguirà no absenta de diferents valoracions per part del món acadèmic. Ens podem preguntar per la seva necessitat o conveniència, però tots sabem de tradicions culturals que pressionen fortament a fi de consolidar un estil de vida que xoca amb societats més tolerants i permissives com la catalana. El tractament i la difusió dels Drets Humans és innegociable en qualsevol situació educativa. L’alumnat els ha de conèixer independentment de les seves creences o increences. Apropar-se per conèixer, i conèixer per comprendre, heus ací el repte d’aquesta nova matèria. Dignitat humana, causes de la pobresa, medi ambient, participació ciutadana, societats democràtiques, lluita contra la discriminació i respecte a la diferència són eixos que el docent haurà de treballar i ser-ne el pont en un món plural, que es manifesta en la mateixa aula, en la mateixa escola i en la mateixa societat. L’alumnat a voltes ens ve impregnat de cultures que res tenen a veure amb les estructures democràtiques i de respecte, d’igualtat entre home i dona que trobem a la Catalunya del segle XXI. Les editorials tenen un repte molt important, la de construir uns llibres que ajudin al diàleg i al respecte per la diversitat de creences. Donat que els currículums ens venen marcats per llei, podem afirmar que el marge de maniobra serà petit, però cal estar atents que els seus continguts s’ajustin a la societat canviant de manera objectiva. Podríem trobar un món editorial que fes respirar unitats didàctiques gens compromeses, i en canvi ofegar, per raons d’objecció o de principis, altres unitats pedagògiques sobre la igualtat de drets i deures entre persones del mateix gènere.Per tant, la capacitat d’implicació de la comunitat educativa serà la clau de volta d’uns bons resultats a llarg termini. Tota novetat curricular requereix un estudi a fons de les seves possibilitats d’encaix en els centres educatius, tenint present que les realitats varien considerablement segons el territori.Una proposta de coordinació amb el docents de tot Catalunya independentment de la peculiaritat de cada centre serà del tot necessària. Aquí la mateixa administració educativa haurà de cercar eines i mecanismes per motivar el treball docent. Caldrà una web especialitzada on trobar materials i compartir experiències com a punt de partida. Hem d’evitar que la matèria caigui en una simplificació de continguts, com en temps de l’Ètica, i que en cap cas sigui la complementació de cues horàries dels nous docents.Tinguem ben present que una de les justificacions de l’Educació per a la Ciutadania és la vertebració d’una futura societat de persones responsables, amb criteri propi, participatives, amb drets i deures, íntegres a través de l’autoestima i del respecte a la dignitat de la persona.Aquest repte fa anys que Catalunya l’ha assumit amb rigor i amb perspectiva de cohesió social. Donada la pluralitat cultural en què ens hem trobat immersos històricament, invertir en les persones hauria de ser la finalitat de tota societat, i més si aquesta es proclama defensora dels drets humans, però cal estar alerta amb no uniformar les cultures. Caldrà un esforç per comunicar-nos i per entendre’ns. Professorat, alumnat, pares i mares, tot un repte en un espai concret: els centres educatius.
Bernat Villaronga és president de la FERC (Federació d’Ensenyants de Religió de Catalunya)
Advertisements

Un pensament sobre “Reflexió a l’entorn de l’educació per a la ciutadania

  1. No hi estic pas d’acord, el que no podem fer des dels centres educatius religiosos és aigualir la moral en l’aiguabarreig del laicisme del PSOE. Per un exemple ben concret, la EpC. enseña als nanos i les nanas que masturbar-se pot ser fantástic, i no posa la millor opciò que és la castedad, com tampoc figura la castedad en les relacions de parella.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s