Federalisme

Es coneix per federalisme el corrent de pensament que propugna una forma de govern basada en el pacte entre diferents comunitats històriques. Es pot realitzar a partir de la unió de comunitats diferents o per la fragmentació d’una unitat política preexistent. Un Estat Federal és compatible amb l’existència de diversos sentiments nacionals, no solament dels països que l’integren, sinó de la mateixa unitat resultant. D’aquí que sigui diferent de la Confederació, perquè mentre l’Estat Federal parteix d’una afinitat històrica que s’expressa a través del pacte i és més difícilment dissoluble sense el consens de totes les parts, l’Estat Confederal és la plasmació d’un acord polític entre estats plenament sobirans, que es pot trencar lliurement per la sola iniciativa d’una de les parts contractuals.
Un sistema polític federal reserva la noció de sobirania per la construcció resultant de la unió de les parts (l’Estat Federal). El sentiment nacional d’un país organitzat federalment es projecta bàsicament a l’exterior, identifica el conjunt i canalitza i enforteix les identitats internes. Els components de l’Estat Federal -anomenats també estats- vetllen per la preservació de les seves particularitats, però generalment no arriben a qüestionar la construcció política que els engloba. Es produeix una clara divisió de competències entre les parts: algunes s’atribueixen en bloc a l’estat federal (normalment, la política exterior i la defensa) i la resta als estats lliures (les competències més properes a la ciutadania). El règim federal es diferencia totalment del sistema autonòmic, el qual no neix d’un pacte constitutiu, sinó d’un procés de descentralització d’una unitat precedent que no es qüestiona. El règim autonòmic de l’Estat Espanyol és molt complex perquè l’estat central i els autonòmics apleguen diversos nivells de decisió sobre una mateixa competència. El federalisme asimètric, que no s’ha dut a la pràctica enlloc, contemplaria uns distribució desigual de competències atenent a la voluntat diferencial de les diferents parts. És com un híbrid entre el règim federal i l’autonòmic.
El federalisme neix en el segle XIX com a alternativa al liberalisme jacobí. En l’Estat Espanyol, quan la revolució liberal entronitzà un estat monàrquic, conservador i centralitzat, el federalisme encarnat pel Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall (1824-1901) representà un corrent polític democràtic, tolerant i amb un alt contingut social.

Josep Fernández
(Publicat en el número 27, desembre del 2001)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s