Ens preparem per anar al Perú


En diferents ocasions de la nostra vida ens hem deixat guiar per una intuïció… Volem dedicar les nostres vacances a aprendre convivint amb altres realitats. Tenir experiències de treball i de servei ens pot enfortir personal i familiarment.
Som un matrimoni que tots dos treballem de mestres. Tenim dos fills adolescents de 15 anys i una filla de 9. Els fills es fan grans i pot ser una bona ocasió per enfortir els vincles i lligams entre nosaltres. Tenim els pares respectius prou estables com per poder marxar una temporada.
A la tardor del 2005, ens vam començar a moure en diferents sentits per a conèixer grups i persones que ens ajudessin a concretar aquesta intuïció.
En un primer moment ens vam adreçar al Setem. Abans de tenir els fills ja hi havíem tingut contactes i ens semblava que podia ser un camí a fer. Ens van parlar de les rutes solidàries ja que els camps de treball estan destinats als joves. Es tracta d’una proposta de turisme compromès, atent a la realitat social i respectuós amb el medi ambient. No contempla la possibilitat d’anar-hi com a família i ho vam deixar córrer.
També vam xerrar amb l’Alberto, capellà de Mallorca que està al Perú. Però tampoc no hi havia la possibilitat de fer una experiència a nivell familiar.
Llavors vam manifestar la nostra disponibilitat als amics de l’OMG (Operazione Mato Grosso) una ONG d’Itàlia amb la qual hem treballat i col·laborat diverses vegades anteriorment. L’OMG és un moviment que mitjançant el treball gratuït pels pobres ofereix als joves la possibilitat de fer experiències formatives. Amb el treball s’inicia un camí per descobrir i adquirir uns valors fonamentals per la vida: l’esforç, el donar gratuïtament, la coherència entre les paraules i la vida, l’esperit de grup, el respecte i la col·laboració, la sensibilitat i l’atenció als problemes dels pobres, l’esforç d’aprendre a estimar les persones. Actualment l’estructura del moviment s’articula al voltant de dos pols: a Itàlia i a Amèrica Llatina. A Itàlia hi ha nombrosos grups de joves (uns 1.500 joves i famílies) que es troben a treballar per recollir els fons necessaris pel finançament de les activitats de les missions. Tots els voluntaris ofereixen el seu treball i la seva disponibilitat gratuïtament. I a Amèrica Llatina on hi ha 80 expedicions en zones particularment deprimides del Brasil, Bolívia, Perú i Equador. Uns 300 voluntaris treballen per uns períodes més o menys llargs. Les activitats que es desenvolupen són variades, des de la construcció d’aqüeductes i promoció higiènica fins a escoles de fusteria i escultura sobre fusta o pedra o escoles de guies d’alta muntanya o instituts de formació per mestres i professors.
Vam pensar que sent tots dos mestres alguna cosa podríem fer en el camp educatiu. Els primers contactes directes els vam fer durant les vacances de Nadal del 2005 amb la Nadia de Aczo que estava treballant en un projecte de pràctiques d’un grup de mestres que acabaven els seu cicle d’estudis. Ella ens va animar, i al mateix temps ens va parlar de la cruesa de la realitat. Al febrer del 2006 vam enviar una carta al Padre Giorgio, responsable d’aquella zona, per presentar la nostra família i manifestar la nostra disponibilitat i al final de la primavera vam rebre la resposta. El Padre Giorgio ens convidava a anar amb tota la família aquell mateix estiu. Com a família necessitàvem més temps de preparació perquè no es tractava de preparar un viatge turístic sinó d’un procés personal i familiar i vam posposar el viatge per l’estiu següent.
Durant aquest any també hem volgut anar fent xarxa, per deixar-nos ajudar per altres persones que coneixen el Perú i per rebre ajudes. Hem recollit i enviat al Perú més de 300 kg. de material escolar: llibres en castellà, enciclopèdies, jocs i llibretes, que hem anat recollint durant aquest temps.
A l’octubre la Rosanna de Llamellín ens va enviar uns materials didàctics per revisar i ja ens va començar a parlar dels cursets de formació de mestres. Els contactes van seguir i van culminar aquest Nadal 2006 amb la trobada a Itàlia amb el Padre Giorgio. Ens va confirmar que podíem anar a la regió d’Ancash, a Aczo, un poble de la Cordillera Central aquest estiu. Estarem a casa de l’Angelo i la Patrizia i els seus quatre fills.
Aquest relat, més aviat resumit, vol ser representatiu del camí que hem anat fent. L’idea inicial d’anar a fer un servei s’ha anat transformant, certament serem nosaltres els ajudats… a despullar les nostres vides i a descobrir l’essencial, a viure la cruesa i la injustícia per poder ser a la tornada llavor d’esperança.
És un mica difícil concretar el que farem. Pensem que el millor serà estar disponibles. Ens han demanat de preparar amb ells un curset de formació de mestres i de col·laborar en l’elaboració de material didàctic i els fills podran participar en els tallers i en les activitats dels joves de la parròquia.
Volem dedicar un estiu a aprendre d’altres cultures i a sentir-nos una mica pobres entre els pobres. La vida ens ha fet experimentar que en les situacions de servei o de treball pels altres ens hem sentit més persona. Segurament no és tant un servei als altres el que quedarà de la nostra experiència sinó, més aviat, un creixement personal i familiar.
Josep Bou i Grazia De Pieri són mestres
L’Agulla 55. Juny 2007

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s